Primàries

Quan llegiu aquest article, segurament a ERC s’estaran celebrant les votacions primàries per triar el cap de llista a les eleccions espanyoles. Un dels aspirants és Joan Ridao i l’altre és un servidor de vostès, o sigui que comprendreu que no puc ser gaire neutral en aquest dilema. Però tot i essent parcial, voldria compartir algunes impressions d’una campanya per a mi iniciàtica i reveladora. Com sabeu, jo mai no m’he dedicat professionalment a la política, i hi ha coses que m’han sorprès quan he entrat a les calderes d’una campanya.

D’una banda, m’ha sobtat molt la relació amb els mitjans de comunicació. Jo mateix sóc redactor de formació, encara que no ben bé reporter; i he tingut molts tractes amb informadors com a autor de llibres o com a activista cívic. Però en el terreny de la política, el joc que s’estableix m’ha semblat molt curiós i molt arriscat. Mentre molts periodistes empaiten el polític bàsicament per enxampar-lo, per trobar-li contradiccions o patinades, el polític se sol dedicar a driblar els mitjans amb totes les seves forces i habilitats. Evidentment, no comparteixo aquest joc una mica pervers, però és difícil defugir-lo, perquè a ningú li agrada que el parlar clar l’acabi portant a la desqualificació pública.

A l’hora de la veritat, qui hi perd són el lector i l’espectador, que han de gratar molt per endevinar la persona que realment s’amaga darrere aquell personatge esquiu i navegant. Encara que, desenganyem-nos, i reconeguem que com a públic també ens apuntem sovint a la tafaneria fàcil. En conjunt, per tant, penso que hi ha moltes coses a millorar en aquesta dimensió vital de la nostra societat. La connexió entre informadors, audiències i representants polítics deu ser, amb tota seguretat, una de les principals assignatures pendents en els nostres afers públics.

En canvi, allò que m’ha sorprès molt favorablement ha estat la militància. Jo en tenia un coneixement fragmentari, molt centrat en alguns grups més aviat de Barcelona, i m’ha agradat molt descobrir que a tot arreu, i quasi sense excepció, ERC té una gent molt pencaire, entregada, idealista i expeditiva. Ignoro si en tots els partits la tònica és similar, però el que jo he vist i he viscut aquests dies ha estat d’una qualitat humana excepcional. Davant la imatge que de vegades ens arriba, m’he trobat amb unes persones incansables i generoses, que ho donen tot i no demanen res a canvi.

Suposo que en hores ascendents, entre els militants d’una formació s’hi deu poder trobar gent hàbil, cercadors de càrrecs i de posició. Us puc assegurar que el que m’he trobat ha estat tot el contrari. No sé si el fet és degut a les torbacions que ha patit ERC en els darrers anys, però us garanteixo que els militants que he vist en acció no eren moguts per egoisme. I està clar que allò que més fa vibrar la gent d’ERC no és ni l’opulència ni el poder ni la fam, sinó el somni. El somni en un demà millor, lliure, digne i just. El somni que, en una o altra direcció, ja voldrien altres sigles, perquè un partit amb un somni, ben portat, és invencible. El somni que mai no hauria d’haver quedat eclipsat pels esdeveniments dels darrers anys.

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Primàries

  1. Jaume Badals ha dit:

    Hola,

    Moltes fecilitats!! Avui jo i la meva dona hem votat per tu.

    Espero que sàpigues guiar-nos per aquest “Atles Perdut” que avui és ERC.
    Estem segur que els teus discursos al “Congreso” ens agradaran tant o més que els teus magnífics llibres.

    Jaume i Laura
    Vilassar de Mar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s