Protegir allò que ens fa únics

Caminar pel centre de moltes capitals europees és una pràctica cada dia més semblant. Els mateixos comerços i aparadors, les mateixes cadenes de restauració… Aquesta uniformitat acaba derivant en una pèrdua d’identitat de les ciutats que afecta també el sentiment col·lectiu de la pròpia ciutadania. Davant d’això, els responsables polítics tenim l’obligació de lluitar per conservar aquells símbols que han ajudat a configurar el nostre propi paisatge.

Protegir el patrimoni històric, doncs, és una necessitat imperiosa per fer front a una lògica que sembla no tenir aturador. A Barcelona, els darrers anys hem vist com s’ha posat en perill patrimoni en majúscules de la ciutat. El Palau Moxó, referent del barroc a la ciutat, podria acabar convertint-se en apartaments de luxe. El Palau del Marquès d’Alfarràs, de propietat municipal, fa anys que cau a trossos sense que l’Ajuntament faci res per impedir-ho. O el cas més recent del Restaurant Pitarra, bressol del teatre català modern, que podria acabar convertint-se en un pub irlandès.

Barcelona no es pot permetre perdre la seva identitat, allò que la fa única i especial. Durant aquests 3 anys de legislatura, Esquerra Republicana ha impulsat diverses mesures per fer-hi front. Unes iniciatives que, malgrat ser aprovades pel govern municipal, no s’han acabat executant. És per això que al darrer ple municipal les vam agrupar i presentar novament amb un crit d’alerta: o ens ho creiem de debò o Barcelona se’n pot acabar ressentint.

Què proposem? En primer lloc, demanem revisar el Catàleg de Patrimoni de la Ciutat i convocar la Comissió Mixta de Patrimoni per actualitzar els criteris de protecció. Hi ha espais emblemàtics a la ciutat, com el propi Restaurant Pitarra, que a dia d’avui segueixen sense cap tipus de protecció, la qual cosa suposa un risc que no ens podem permetre.

D’altra banda, reclamem no haver d’actuar a reacció. No s’hi val a lamentar-nos quan ja és massa tard, sinó que ens hem de dotar dels instruments que ens permetin avançar-nos i protegir d’entrada el nostre patrimoni. Esquerra Republicana proposem una ordenança que protegeixi de facto els edificis o conjunts d’una antiguitat superior als 80 anys. Així, per tal d’obtenir una llicència d’obres caldria aportar un informe històric i patrimonial que hauria de ser validat pel Servei de Patrimoni.

Per últim, tornem a reclamar la creació de l’Institut Municipal de Patrimoni, un organisme autònom de l’àrea d’urbanisme que podria actuar amb molta més independència i recursos.

Salvar el patrimoni és una manera de salvar la ciutat. Els barcelonins i barcelonines ja hem perdut massa llençols, i la gent no ens perdonaria perdre la bugada sencera.

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escolta, Manuel Valls

Escolta, Manuel Valls. Ja sé que les unitats de paracaigudistes tenen 80 anys d’historial a l’exèrcit francès. Que els Paras presumeixen de gestes colonials i d’intervencions a diversos punts calents del planeta. Que tenen una mística especial, una pregària pròpia, i un sentiment de cos ben marcat. Que amb els anys, s’han convertit en els especialistes que França crida per a les operacions quirúrgiques a l’estranger. Que arriben per l’aire, salten al terreny en disputa, i marxen tan aviat com poden.

Però escolta, excandidat a la Présidence de la République. Vols dir que et convé emprendre una missió, a major glòria del parachutisme, i saltar des d’una nau francesa a les eleccions municipals de Barcelona el 2019? Vols dir? Segur que els records d’infància i el teu bagatge familiar t’ajuden a caure més tou, però més enllà d’això, no et provoca una mica de rubor la idea? I no et sembla tot plegat un acudit? És clar que ens consta que la gent de Ciutadans, amb qui podries presentar-te, són poc de la broma…

Escolta, Manuel, saps que el 2019 es vota un alcalde? Tu que has estat alcalde d’Evry, creus que és gaire intel·ligent importar candidats que desconeixen la ciutat, que no hi han viscut mai i que no han participat en els grans debats de carrer? Potser ho veus diferent que jo, però no creus que la irrupció d’un polític marcià podria ser interpretat fins i tot com una falta de respecte envers els ciutadans? No sé si et funcionaria en altres ciutats, però a Barcelona, precisament en aquesta ciutat orgullosa, presumida, feta a ella mateixa..?

De veritat que la millor aportació que pots fer al debat sobre el futur de Catalunya és aterrant a la Casa Gran per fer d’ariet contra la independència? Estàs segur que no en pots fer d’altres? Amb tota modèstia, t’haig de dir que no em sento còmode veient a cap polític usant la ciutat com a trampolí personal, o únicament com a peça en l’escaquer del futur nacional. No m’agrada perquè m’estimo massa aquesta ciutat mil·lenària. Barcelona ja existia quan no hi eren ni França, ni Espanya, ni Catalunya, ni Europa. Vols dir que aquest fet no t’ha de fer reflexionar?

Saps, Manuel, que alguns dels mals que hem patit els darrers 3 anys a Barcelona deriven precisament d’això? De fer aterrar paracaigudistes que porten un dogma a la motxilla? De mediàtics que tenen un marcat interès ideològic, que estan poc interessats en la gestió diària i en les interioritats de la ciutat? De gent caiguda del cel sense saber ni voler resoldre els problemes de la ciutat, sense projecte urbà, sense saber ni voler fer consensos, sense cap idea més enllà d’explotar Barcelona com a camp de batalla particular?

Explica’m una cosa. Per què et fa il·lusió ser regidor a l’oposició durant quatre anys, i company nostre al Saló de plens? Seràs, de fet, regidor a l’oposició quan es consumi el teu enèsim fracàs polític? Debats de ciutat com les obres de Glòries o La Sagrera, els habitatges de lloguer social, els narcopisos, el model turístic o el transport públic mereixen respecte i compromís polític. Vols dir que el tens, Manuel? Tu que només véns a Barcelona a intentar dilatar una carrera política ja esgotada? Jo porto 3 anys a l’Ajuntament de Barcelona i em sembla la millor feina que he fet mai. I molta més que voldria fer. Parlar de les voreres amb els veïns, anar a consells de barri, fer que les persones se sentin ben representades i a gust amb la teva feina diària. Tu ho veus igual? Quan et sembla que organitzem un debat sobre la Sagrada Família, el Parc Científic, el SuperComputador de Barcelona, el Campus Besòs, la línia 9-10 del metro o el patrimoni cultural?

Mira, Manuel. És molt senzill. Tot depèn de què i de qui vulguem posar en primer lloc. Si primer van les persones, aleshores estem obligats a conèixer i defensar les seves necessitats. Hem de tenir un projecte que demostri que hem captat l’autèntica personalitat de Barcelona i la compartim. Hem de proposar la fórmula per resoldre els problemes de la ciutat i no crear-ne de nous. Hauràs de deixar el paracaigudes i gastar sola de sabata, carrer a carrer. Persona a persona. Hauràs d’estimar molt la gent, perquè la ciutat és la gent. Malauradament, em sembla que tu només vens a la capital de Catalunya a representar uns quants ciutadans. I això és el que ens diferencia. Jo vull ser el candidat de tothom; dels independentistes però també d’aquells barcelonins i barcelonines que encara no creuen en la República com la millor sortida.

Res home, à bien tôt. Ens veiem a la plaça Sant Jaume i als carrers de Barcelona per resoldre allò que et fa tanta nosa de la República Catalana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

#8M #VagaFeminista

En motiu del 8 de març publico en aquest espai l’article de les regidores Montse Benedí i Trini Capdevila.

El 8 de març d’enguany, es convoca una vaga feminista a més de 150 països del món. Dones d’arreu, diverses com som, ens unirem a la vaga feminista, una vaga laboral, de cures, consum i estudiantil per a reivindicar i exigir els nostres drets i prioritzar en l’agenda social i política la lluita per la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Sense nosaltres el món s’atura.

Perquè és més que evident, que malgrat els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents i són massa punyents alhora. La pobresa te cara de dona. Major precarietat laboral, pensions minses, escletxa salarial, violències masclistes, són alguns dels exemples.

De fet, un estudi recent d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials tenen com a destinatàries les dones. Tanmateix, el 60% de les llicenciades son dones però els càrrecs de més responsabilitat, en tots els sectors, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. L’Observatori Dona i Empresa posa de manifest que més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus consells d’administració.

Aquesta també és una vaga de cures. Posar al centre la sostenibilitat de la vida, ha de ser una prioritat com a societat. Malgrat no estar remunerat, el treball de cures és imprescindible pel sosteniment de la vida. Malauradament, el capitalisme prioritza l’obtenció de beneficis monetaris al benestar. En les dones recauen les tasques de cura de la llar, de les persones dependents sigui quina sigui la seva edat, fet que en molts casos provoca fer una doble jornada. Hem de reivindicar el valor de les cures i exigir polítiques que facin que la corresponsabilitat esdevingui efectiva.

Sí, el #8MJoFaigVaga també per aquelles dones que no podran fer-la per la seva situació de precarietat en tots els àmbits. La faré des de la sororitat amb totes les dones del món que han lluitat i lluiten pels drets, la justícia social i la llibertat.

Com a feministes, estem compromeses amb la democràcia i les llibertats al nostre país. Per això subscrivim les paraules de les dones signants del manifest “Dones lliures en països lliures” publicat a La independent.cat.

 

Publicat dins de General | 1 comentari
%d bloggers like this: