Tindrem el corredor mediterrani amb Espanya o sense

Ahir vam conèixer la intenció dels governs espanyol i francès de prioritzar l’eix ferroviari central, el conegut com a corredor dels Pirineus (Madrid – Saragossa – Pau). Aquest anunci, que ens ha agafat a tots per sorpresa, s’ha fet sense aclarir el futur del corredor ferroviari mediterrani (Algeciras – València – Barcelona – França) molt més necessari tant pels interessos econòmics dels Països Catalans com pels de l’Estat espanyol.

Vull recordar que a l’eix mediterrani es concentra gairebé el 50% de la població i del PIB estatal i gairebé el 60% de les exportacions a Europa. I per si no fos prou, també s’hi concentren el 49% del transport terrestre de mercaderies (amb les repercussions mediambientals que suposa), 11 ports i 8 aeroports (infraestructures absurdament gestionades de forma centralitzada). Si exceptuem Las Palmas, el 90% del trànsit de contenidors de l’Estat passa pels ports situats al corredor mediterrani. D’aquest 90%, el 80% passa pels ports dels Països Catalans, amb Barcelona i València al capdavant.

Ho defensen tots els economistes amb dos dits de front i les cambres de comerç de Barcelona i València: apostar pel corredor mediterrani és essencial per potenciar el desenvolupament i la productivitat del litoral mediterrani. Es tracta de consolidar una  zona d’integració econòmica a nivell Europeu i assegurar la vertebració territorial, el dinamisme econòmic i la cohesió social d’Europa.

Pel que fa els interessos estrictament catalans, com sabeu Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals, i el País Valencià d’uns 20.000 milions. Doncs, tingueu en compte aquestes dues dades: 1) El cost del corredor mediterrani és de 51.300 milions d’euros, és a dir, equival a poc més d’un any d’espoli fiscal català i valencià. 2) Al mateix temps, el corredor mediterrani suposaria un increment del 2% del PIB català (uns 4.000 milions d’euros), i del 4% (uns 9.000 milions d’euros) en el cas del País Valencià.

I davant la lògica de les matemàtiques, em pregunto, què pesa més: l’activitat generada per un eix ferroviari (com dèiem un 2% o un 4% més del PIB) o quants vots es recullen en cadascun dels traçats ferroviaris? Em temo que la resposta la sabem tots: Espanya tria malauradament per motius polítics l’opció Saragossa – Pau encara que sigui la més cara i la més ineficient. És molt preocupant que en plena crisi econòmica el govern espanyol s’inclini per una opció ruïnosa.

Veiem doncs, com el poder espanyol ens empeny cap a la independència, esquiva els Països Catalans en les seves inversions i ens margina com si no forméssim part del mateix Estat. De segur que avui l’Esperanza Aguirre deu estar contenta perquè el corredor ferroviari s’ha aconseguit “mantener dentro del territorio nacional”.

Sovint sentim que ens diuen radicals per defensar el que Catalunya necessita i es mereix, un Estat propi. Jo penso que les tornes han canviat: cada vegada és molt més radical ser català i voler estar dins de l’Estat espanyol. Ara més que mai voler la independència del nostre país és el més assenyat per la nostra economia i el nostre benestar social.

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Tindrem el corredor mediterrani amb Espanya o sense

  1. Joan Bonet ha dit:

    millor sense Espanya, Alfred, millor sense.

  2. Pepet ha dit:

    I per si no hi hagés prou de ben segur el començaran, si el comencen per enlloc, per Algesires…

  3. miquelscp ha dit:

    Vostè em perdoni però això de Països Catalans s’hauria de circumscriure a l’àmbit acadèmic per a denominar uns països on es parla una llengua romànica anomenda català a Catalunya i valencià a València.Res a veure amb la política i el projecte de Catalunya com Estat a la UE.
    No veuen que és un absurd pretendre ser un Estat a la UE ,o sigui federats amb la resta de poble europeus,per a sobre haver de fer filigranes de confederació de paísos catalans… No cal. Tan de bo els valencians féssin també el seu propi Estat europeu i a Brusel.les ja fóssim 2 els que parlem el català.València és com Austria respecte Alemanya,sisplau.València és responsabilitat dels valencians. A la Unió Europea hi cap Catalunya com Estat,València com Estat,Andalusia com Estat.Perquè no? . Però a la UE no hi caben els Països catalans.Estaria fora del sentit comú que enlloc de 2 cadires a Europa en vulguéssin només 1. València és una nació.On està el problema?

    Necessitem un discurs i un nou relat de l’independentisme. A veure qui serà el valent que comenci.
    Amb Carod i ERC no ha fracassat una estratègia.Ha fracassat el discurs del model d’Estat català,i la ciutadania ha castigat aquesta pretensió d’arrogància dels Estats.Es el discurs independentista que parla d’un país “normal” amb exèrcit propi,ambaixades al món… Ens estem tornant bojos? Si al passaport hi posa ben gros UE i els països poden compartir ambaixades i els ciutadans ser atesos en qualsevol ambaixada de la UE, com és que en plena crisi econòmica gravíssima Espanya no estigui parlant amb Grècia i Portugal per a compartir ambaixades externes? Dic externes,perquè a l’època de Ryanair ,on Bremen és més a prop que Cáceres, té algun sentit una ambaixada espanyola a Lisboa o un consolat espanyol a Toulouse enlloc d’oficines comunes de la UE?

    Crec que ha de sortir un nou relat,menys èpic però més sòlid i comú a la ciutadania multi multi
    La gent espera entendre bé una Línia-Administrativa i Democrática. Siguin valents i clars: fora consells comarcals, vegueries,fora diputacions.Reducció d’Ajuntaments ( a BCN : eliminació dels Ajuntaments de l’Hospitalet,Badalona,Santa Coloma…integrats a l’Ajuntament d’una ciutat de 4 milions de persones. Hem de mentalitzar-nos: BCN no pot sortir demogràficament com a una ciutat de 1’5 Milions. )….
    Qui serà el valent?
    Doni’ns una sorpresa Sr.Bosch, perdent un grapat del vots dels essencialistes però provocant que les orelles de la gent normal s’aturin i es diguin: això és nou. I estaran preparats per a liderar un projecte que sembla ben encarrilat.

    Es una opinió.
    Sort!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s