Caminar pel centre de moltes capitals europees és una pràctica cada dia més semblant. Els mateixos comerços i aparadors, les mateixes cadenes de restauració… Aquesta uniformitat acaba derivant en una pèrdua d’identitat de les ciutats que afecta també el sentiment col·lectiu de la pròpia ciutadania. Davant d’això, els responsables polítics tenim l’obligació de lluitar per conservar aquells símbols que han ajudat a configurar el nostre propi paisatge.
Protegir el patrimoni històric, doncs, és una necessitat imperiosa per fer front a una lògica que sembla no tenir aturador. A Barcelona, els darrers anys hem vist com s’ha posat en perill patrimoni en majúscules de la ciutat. El Palau Moxó, referent del barroc a la ciutat, podria acabar convertint-se en apartaments de luxe. El Palau del Marquès d’Alfarràs, de propietat municipal, fa anys que cau a trossos sense que l’Ajuntament faci res per impedir-ho. O el cas més recent del Restaurant Pitarra, bressol del teatre català modern, que podria acabar convertint-se en un pub irlandès.
Barcelona no es pot permetre perdre la seva identitat, allò que la fa única i especial. Durant aquests 3 anys de legislatura, Esquerra Republicana ha impulsat diverses mesures per fer-hi front. Unes iniciatives que, malgrat ser aprovades pel govern municipal, no s’han acabat executant. És per això que al darrer ple municipal les vam agrupar i presentar novament amb un crit d’alerta: o ens ho creiem de debò o Barcelona se’n pot acabar ressentint.
Què proposem? En primer lloc, demanem revisar el Catàleg de Patrimoni de la Ciutat i convocar la Comissió Mixta de Patrimoni per actualitzar els criteris de protecció. Hi ha espais emblemàtics a la ciutat, com el propi Restaurant Pitarra, que a dia d’avui segueixen sense cap tipus de protecció, la qual cosa suposa un risc que no ens podem permetre.
D’altra banda, reclamem no haver d’actuar a reacció. No s’hi val a lamentar-nos quan ja és massa tard, sinó que ens hem de dotar dels instruments que ens permetin avançar-nos i protegir d’entrada el nostre patrimoni. Esquerra Republicana proposem una ordenança que protegeixi de facto els edificis o conjunts d’una antiguitat superior als 80 anys. Així, per tal d’obtenir una llicència d’obres caldria aportar un informe històric i patrimonial que hauria de ser validat pel Servei de Patrimoni.
Per últim, tornem a reclamar la creació de l’Institut Municipal de Patrimoni, un organisme autònom de l’àrea d’urbanisme que podria actuar amb molta més independència i recursos.
Salvar el patrimoni és una manera de salvar la ciutat. Els barcelonins i barcelonines ja hem perdut massa llençols, i la gent no ens perdonaria perdre la bugada sencera.
ALFRED BOSCH 