Moments excepcionals

(Article publicat a La Vanguardia)

La violència desencadenada per l’Estat contra gent pacífica per impedir el Referèndum de l’1 d’octubre, la permanent negativa al diàleg del Govern espanyol i l’aplicació ferotge de l’article 155 de la Constitució contra la llibertat i les institucions de Govern de Catalunya han portat el país i la seva capital a una situació d’excepció. Però davant de moment excepcionals, també solucions excepcionals. Barcelona veu com s’ataca el país i davant aquesta situació no pot restar immòbil, i amb aquesta excepcionalitat plantegem una proposta conjunta.

Tothom coneix perfectament com han estat les relacions de les formacions que representem amb el Govern de Barcelona en Comú; hem d’admetre que no sempre han estat plàcides. Però precisament l’excepcionalitat del moment fa que també sigui hora per prendre decisions excepcionals.

Des del passat 20 de setembre la història ha agafat velocitat i ha estat aquesta història la que ens ha portat a moments i situacions no previstes. Ens hem trobat defensant col·legis persones de totes les edats i gèneres, amb posicionaments ideològics que van des del centre-dreta conservador i d’ordre, fins a l’esquerra més revolucionaria, però amb una idea central que ens unia, la democràcia. I és aquesta democràcia la que ara ens ha de guiar.

Però igual que aquell 1 d’octubre de matinada va suposar una comunió que moltes vegades ens va sorprendre, la repressió també ens ha sorprès. La policia va ser la protagonista durant aquell diumenge, en un atac planificat contra la nostra ciutat, contra les nostres escoles. I aquell atac ha seguit per anar de les escoles i les persones que de manera pacífica van defensar urnes i paperetes fins a les nostres institucions i representants. Tot i les ofertes de diàleg, tot i la suspensió feta pel president Carles Puigdemont i les crides a la negociació bilateral, hem vist una resposta única, un “a por ellos” institucional en forma d’article 155 de la Constitució.

Fa setmanes que des dels PDeCAT i ERC li estem reclamant a l’Alcaldessa Ada Colau que trenqui el seu acord de Govern amb el PSC. Entenem que, avui, el PSC és còmplice de tot el que està passant. I ja no ho pot dissimular  més: acaba de pactar amb PP i C’s l’aplicació de l’article 155, amb la intervenció de TV3, la intervenció de Catalunya Ràdio, dels Mossos, i la convocatòria d’eleccions el mes de gener. Colau i Barcelona en Comú estan governant la ciutat de Barcelona, la capital del país, amb algú que forma part del nucli dur de l’estratègia de repressió contra Catalunya. El trencament del Govern és una necessitat, per dignitat i respecte democràtics.

És per això, que creiem que el govern de la ciutat de Barcelona, de la capital del país, no pot formar part del bloc immobilista, ha de ser part de la solució, de l’aposta pel diàleg i la mediació, però posant-se al costat dels ciutadans. I per això volem recuperar aquell esperit de les escoles que mostrava la solidaritat, que anava des dels avis fins als més joves, que no mirava classes, ni orígens, ni destins, sinó que defensava la democràcia. Per això reclamem per a Barcelona un govern d’unitat en defensa de la democràcia, de la llibertat dels catalans i catalanes, i de les seves institucions, que trenqui amb Felip VI i amb tot el que simbolitza un Estat que ha demostrat que va en contra dels ciutadans de Barcelona.

Per això, creiem que Barcelona no pot ser un espectador privilegiat, no pot estar mirant la situació des d’una atalaia. Davant els atacs als ciutadans i a les institucions cal buscar una sortida. Els que estem d’acord que no es pot atacar als Mossos, els Mitjans públics, les institucions catalanes i el govern legítim de Catalunya hem de donar la cara i per això estem disposats a parlar d’un acord de País a l’Ajuntament de Barcelona.

Xavier Trias, President del Grup de PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona
Alfred Bosch, President del Grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s