10 raons per pacificar la Rambla

(Article publicat a La Vanguardia)

No hauríem volgut viure mai el que vam viure el 17A. Però l’atemptat va passar, ens va estabornir i ens va marcar per sempre més. No ho vam triar. El que sí que podem, això sí, és convertir la tragèdia en oportunitat; i el que més pot rescabalar l’orgull ferit de la ciutat, el que més pot ajudar a cicatritzar la ferida, és actuar sobre la ferida, de forma física. A la Rambla. Al passeig hi podem fer el que decidim entre tots. La podem convertir en un passeig de pau, de civilització, de convivència i de tot allò que ens van voler rebentar. Podem fer-ho, ho hem de fer, i arguments no ens en falten.

1. Hem d’honorar les víctimes que, no ho oblidem, estaven ramblejant. Com? Fent el recordatori que decidim entre tots, però sobretot fent que ramblejar sigui la cosa més bonica, joiosa i segura que el passeig pot oferir. Aquest serà el major reconeixement. Apostem per la vida.

2. Pacifiquem la Rambla, limitant tant com sigui possible l’afluència de vehicles, i també en el sentit més ple, incloent-hi la seguretat, la convivència amb els veïns, el respecte a la diversitat… Barcelona ha demostrat a tot el món que no té por, i la millor forma de il·lustrar-ho del tot és fent que el nervi sentimental de la ciutat sigui un torrent de pau.

3. Convertim els plors en acció de ciutat. Ara és el moment. Els que som a l’Ajuntament, en concret, tenim l’obligació de reunir el coratge i el consens necessari per recuperar el nostre passeig més estimat. No s’entendria que en aquesta hora no fóssim valents i generosos.

4. Ajudem i protegim els que caminen. Barcelona ja és una de les ciutats del món que més es desplaça a peu. La Rambla ha de ser també símbol en això; donant el màxim protagonisme possible als vianants, que són els més ecològics, els que donen més humanitat… i també els més vulnerables.

5. No anem a prohibir els vehicles, ni molt menys el transport públic. Es tracta de trobar la solució més intel·ligent per reduir-los al mínim. I no seria intel·ligent que els polítics entréssim en el debat tècnic, així que un cop establert el principi inspirador, reunim els millors experts perquè aportin solucions concretes; i també els que viuen la Rambla cada dia (veïns, comerciants, treballadors, quiosquers, floristes, Amics de la Rambla…).

6. No ens deixem paralitzar pel pànic a la massificació turística. Estem obligats a millorar Barcelona per als barcelonins; i si evitem tota reforma per temor al turisme o la gentrificació, se’ns degradarà la ciutat i deixarà de ser atractiva pels que vivim aquí. Fem-ho amb vista.

7. Usem la pacificació de la Rambla per anar cap a un nou model turístic de qualitat i defugir el turisme de masses. De fet, els carrers pacificats de la zona són molt menys turístics que la Rambla (Ferran, Escudellers, Portal de l’Àngel, Portaferrissa…). No hi ha cap relació causa efecte, és possible fer-ho bé.

8. Combinem-ho amb el concurs internacional que ha convocat l’Ajuntament, afegint-hi un bon pla d’usos, potenciant els edificis públics del passeig, atraient-hi veïns… Fem un pla integral de recuperació de la Rambla.

9. Tinguem coratge. Com diu l’amiga quiosquera Pilar Gili, “¿…com no ens hem d’atrevir a salvar la Rambla… més fotut ho van tenir els mossos, oi?” Doncs això, és l’hora de ser valents també amb l’urbanisme.

10. Que l’alarma de l’atemptat sigui un despertador. Si ens adormim una generació més, haurem perdut la Rambla per sempre. Posem-hi la lucidesa, l’orgull, la fermesa i l’amor que hem demostrat aquests dies. Que mai no sigui dit que no vam estar a l’altura, que no vam deixar herència digna d’aquest nom. A fer de la Rambla el millor passeig del món.

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 10 raons per pacificar la Rambla

  1. Dani ha dit:

    Proposso que tanquin TOT Barcelona i fem un parc temàtic millor que Port Aventura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s