El millor per Barcelona o el més senzill pel govern?

Si la ciutat encara un debat central en els propers anys és sens dubte el de l’habitatge, el preu del lloguer i si es podrà viure a Barcelona. La ciutat viu una situació que altres grans capitals ja han viscut, com París o Londres, que han convertit els seus centres en espais gairebé folklòrics on només els membres de la llista Forbes es poden permetre un pis al centre de la ciutat.

El darrer ple hauria d’haver portat dues bones noticies, amb l’aprovació del PEUAT, el pla d’allotjaments turístics, que ha de posar fre a la situació descontrolada que viu la ciutat amb els pisos destinats al lloguer turístic, molts dels quals són pisos turístics sense llicència; i al mateix temps havia de servir per presentar un pla d’habitatge que suposés fer un pas endavant per millorar la situació a la ciutat i buscar lluitar contra la situació d’èxode que viu Barcelona, on molts dels veïns són expulsats. La proliferació del turisme i l’increment dels preus dels lloguers són dos elements que van íntimament lligats.

Des d’Esquerra Republicana la nostra actuació va ser la mateixa. Presentar esmenes per tal de millorar el pla i aconseguir tenir una visió global de Barcelona i pensada pels barcelonins. Però quina va ser la nostra sorpresa quan després de moltes pressions del govern per fer ‘un PEUAT d’esquerres,’ i un cop finalment van aconseguir el vots republicans per fer aquest PEUAT que ha de posar ordre als pisos turístics i lluitar contra els pisos turístics il·legals, que el govern va decidir pactar el ‘pla de l’habitatge’ amb CiU i C’s.

Els avenços al pla d’allotjaments turístics introduïts per Esquerra Republicana passen sobretot per tres grans eixos: l’aposta per crear zones de decreixement, la lluita contra els pisos turístics il·legals i posar sobre la taula tres projectes  controvertits d’hotels per intentar que els veïns puguin dir-hi la seva i reduir-ne o eliminar-ne l’impacte.

Quant a l’aposta del Pla d’habitatge, és senzill. Tenim un parc d’habitatge públic de només un 1’3%, quan la mitjana europea és del 15%. Des d’Esquerra Republicana demanàvem que destinessin el 25% de la inversió municipal a pisos de lloguer social, i han preferit mirar cap a una altra banda. Som conscients que l’habitatge s’ha convertit en un producte financer, però hi havia eines per fer-hi front. Per desgràcia el pla no les contempla.

De les 28 al·legacions que els republicans vam presentar per millorar un pla del tot insuficient, la paraula que més repetien per contestar-nos era “estudiarem”. Nosaltres no volíem que s’estudiés, volíem que fessin.

A més a més, el pacte amb CiU i beneït per C’s, apostava per una societat públic-privada que ens planteja molts de dubtes. Però és que a més a més no s’ha volgut revisar els criteris d’ajut a l’impuls i a l’adjudicació de sòl públic destinat a les cooperatives, hi ha una manca d’eines urbanístiques com podria ser l’aposta pel tanteig i retracta que va ser la proposta d’ERC en aquest mateix plenari del mes de gener.

En resum, el govern municipal finalment s’ha quedat amb allò que resultava més fàcil i còmode. Volíem un canvi de veritat, no una versió 2.0 del que ja teníem. Ens han obligat a votar negativament a un pla que no és el que esperava la ciutadania i que havia de suposar un pas endavant en les polítiques d’habitatge de la ciutat. Finalment però no suposa el gran canvi que havia de ser. Naturalment que alguna cosa canvia però fonamentalment s’ha optat per un pacte fàcil més que per un revolució. La dificultat de la negociació per millorar el PEUAT que va suposar poder arribar a un pacte amb ERC va fer que el govern optés per, en canvi,  buscar en habitatge el pacte més senzill, no el millor per Barcelona.

Alfred Bosch,
President del grup municipal d’ERC-Barcelona

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s