Uns pressupostos aprovats per la porta del darrere

(Article publicat a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona)

Filigrana jurídica legal desconnectada de la lògica democràtica” o “drecera no democràtica”. Són alguns dels adjectius que va utilitzar el líder d’ICV-EUiA el mandat passat, Ricard Gomà, per descriure l’aprovació dels pressupostos Trias mitjançant una qüestió de confiança. Segurament s’hagués expressat en termes diferents si hagués sabut que la seva actual lideressa, Ada Colau, acabaria fent exactament el mateix.

Esquerra Republicana vam posar 3 condicions per discutir els comptes: complir els acords subscrits l’any passat, defensa de l’agenda social i no bloquejar el debat dels pressupostos de la Generalitat. De fet, eren 3 condicions de sentit comú que ni tan sols caldria haver plantejat. Quin bon mandatari no té interès en complir els acords signats? Quin bon alcalde no posarà sempre per davant els interessos de la seva gent?

La resposta del govern va ser ridiculitzar les nostres peticions, la qual cosa ja deixava entreveure que Colau i el seu equip tenia decidit d’entrada tirar endavant els comptes sense cap voluntat de diàleg i de negociació. No ho diem només nosaltres, ho diu també el màxim òrgan consultiu i de participació de Barcelona: el Consell de Ciutat. En el dictamen que va fer sobre el pressupost, va retreure a l’equip de govern que no esgotés totes les vies de diàleg i de negociació.

El 2013, Gomà va parlar de “l’aïllament polític i social de l’alcalde”. Compartim plenament el diagnòstic; el govern Colau està més aïllat que mai. Els 26 regidors de l’oposició (des de la CUP fins al PP) vam votar negativament a uns pressupostos que s’aprovaran sense negociació i diàleg. El govern municipal aprofitarà una argúcia legal per aprovar els comptes, una maniobra que és possible gràcies a una reforma de la llei que va fer el PP. Paradoxes. Ada Colau faria un favor a Barcelona si pensés més en la ciutat i no tant en el seu nou partit polític. El Baròmetre Municipal indica que l’atur, el turisme o la contaminació són els principals maldecaps per a la ciutadania. Que comencin a fer bé les coses, que la ciutat s’ho mereix.

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s