El que toca, allà on toca

Article publicat a La Vanguàrdia el dilluns, 10 de juny de 2013.Article_Alfred_Bosch_LV

 

Com s’explica que allò que per a un diputat navarrès o basc sigui del tot normal, per a un català sigui activisme? Doncs s’explica malament. Fa uns dies, els tres diputats al Congrés de la nostra coalició vam anar a liquidar les respectives declaracions d’IRPF a l’Agència Tributària Catalana. El mateix que fan cada any molts col•legues nostres a Madrid, del PNB o Amaiur, o del PSOE o del PP. Malgrat això, un partit va arribar a etiquetar l’acció de sainet. Per què el precepte solemne a altres bandes esdevé un sainet a Catalunya?

La diferència és la llei, diran alguns. Però la legislació vigent és molt clara. D’una banda, La Constitució Espanyola (article 156.2) reconeix els govern autònoms com col•laboradors i delegats per recaptar impostos. De l’altra, l’Estatut del 2006 contempla mecanismes per tal de garantir el pagament dels impostos a Catalunya abans del 2008. Qui incompleix la llei, doncs? Qui procura obeir l’esperit i la lletra d’una llei orgànica en vigor?

El líder de Ciutadans i actiu tuitaire, Albert Rivera, va definir el gest de liquidar a Catalunya com a evasió fiscal, quan es tracta de pagar els impostos a deu minuts de casa …en lloc de transferir-los a 625 km. Altres van queixar-se que cobrem del govern espanyol, i després tenim la barra de “regalar” els diners al govern català. Això no té cap sentit, atès que els diners òbviament no són propietat de cap administració, sinó que són recursos confiats pels ciutadans.

Si els catalans paguem més del 20% dels tributs de l’estat, és obvi que cobrim generosament una part del Congrés i de qualsevol altra institució espanyola. Si a més el govern espanyol ens sotmet a un drenatge material notable, no paga deutes pendents i el deute que permet al govern català és escàs, els fonaments econòmics, socials i morals per ingressar a l’Agència catalana són més que sòlids. És just, és legal, és necessari, és urgent i la gent ho reclama.

Al capdavall, el moll de l’os d’aquest dilema és que els catalans tenim molt clar que volem administrar els nostres recursos. Ho hem decidit democràticament en diverses ocasions, quan hem votat massivament partits que ho reclamen, i quan vam aprovar l’Estatut del 2006 que expressa aquest propòsit amb claredat. Les enquestes ho corroboren; la immensa majoria dels ciutadans volem ser majors d’edat en moltes coses, i sobretot en sobirania fiscal.

Davant d’això, un representant electe té l’obligació de respondre a les necessitats del país, dins del marc de la llei, i per damunt de tot, atendre el clamor raonable de la gent. No fer-ho és molt arriscat; pot contribuir a agreujar la crisi, i també el pot portar al divorci amb uns ciutadans i votants que tenen molt clar què toca fer i on toca fer-ho.

Advertisements

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El que toca, allà on toca

  1. sargantana ha dit:

    De la mateixa manera que per l’onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

  2. Hector Durán ha dit:

    Li recomano que pugui llegir aquesta informació sobre el vaixell FORTUNA:

    http://www.elsemanaldigital.com/el-enfado-de-sabino-y-otros-secretos-de-camarote-de-los-yates-del-rey–130606.htm

    Espero que vagi de gust…

  3. Hector Durán ha dit:

    Perdoni Sr. Bosch, aquest es el document definitiu sobre el baixell FORTUNA:

    http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/16/baleares/1368729715.html

    Repeteixo, que vagi de gust…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s