Desfilarem amb bandera pròpia el 2020

La ciutat de Madrid demana per a l’any 2020 els jocs olímpics d’estiu. Des de la tribuna del Congrés, durant un debat sobre el fet de permetre les seleccions basca o catalana, vaig dir que estava segur que Madrid els obtindria; com també estava convençut, vaig aclarir, que els esportistes bascos i catalans hi acudirien sota bandera pròpia. De fet, aquesta seria una situació que acontentaria tothom, a uns per l’oportunitat d’exhibir durant uns dies la capital d’Espanya com a capital del món, a altres per la gran alegria de desfilar com a representants del respectiu país.
Els vents de la història bufen cap a aquest escenari, i els espanyols ho saben. Si PP i PSOE volen dedicar-se a remar contracorrent, ells mateixos. Però el món avança cap a la globalització i cap a un major reconeixement de les nacions, totes dues coses. Com prefereixen ells que desfilin els atletes bascos i catalans? En bona part depèn d’ells mateixos, els vaig dir. Pot ser a la britànica, sense complexos, com nacions equipades amb pavelló esportiu propi, tot i que encara dins el mateix regne o estat. O pot ser a la valenta, sense embuts, com atletes pertanyents a un estat del tot independent reconegut per Nacions Unides i, per descomptat, per les instàncies esportives i federatives mundials.

 
Com a català, jo aposto per la nació plena, ja ho sabeu; aquesta és la meva solució a un dilema antic. Però les senyories del PP entenc que no estan per aquesta via. A més tenen el poder, i per tant tenen la capacitat de decidir i de canviar les coses. Encara poden escollir entre dos escenaris, i des del seu punt de vista em semblava que el més assenyat seria apostar per un paisatge de diversitat esportiva dins d’un mateix marc polític. Jo pensava que els interessava, i molt, la llei de seleccions nacionals que proposava admetre aquestes esquadres esportives nacionals dins del marc del Regne d’Espanya. És clar que també podien optar pel No a tot, a tots i sempre. Potser no fóra el més sensat, però és obvi que ningú, ni tan sols en un hemicicle, està obligat a ser assenyat.

 
Nosaltres vam votar que sí a aquesta proposició de llei com ho hem fet en altres ocasions similars, ho vam fer com a gest de bona voluntat, creient que encara és possible la via britànica entre nosaltres. La via de l’entesa, la pluralitat i el respecte als drets nacionals. PP i PSOE la van rebutjar, i ens van obsequiar encara un altre motiu per acomiadar-nos definitivament de l’estat plural i avançar en el camí de la completa llibertat nacional. Ells van triar una pírrica victòria parlamentària i ens van regalar un puntal més per a la nostra àmplia victòria històrica. Crec que s’han tornat a equivocar, i crec que el 2020 la realitat els passarà per sobre. I si no, que el temps ens acabi jutjant.