Les desmesures de Rajoy

Siguem sincers i diguem algunes veritats, ara que es debaten les mesures del seu govern, Sr. Mariano Rajoy, per eixugar el dèficit públic. Doncs bé, la primera veritat és que l’estat, de moment, retalla ben poc. Pràcticament no es toquen els àmbits que són més prescindibles i sumptuaris; la Corona, el Senat, alguns ministeris redundants, i sobretot l’exèrcit, amb un pressupost que, ell tot sol, es menja una xifra similar a la que va mencionar Rajoy al debat d’investidura ( els 16.500M€ que fa pocs dies ens havien de resoldre el problema).

La segona veritat és que el gruix del deute és responsabilitat del govern espanyol, que acumula el 76% del total, quan només gestiona en termes despesa el 30% de les competències -i ben poques relacionades amb els serveis fonamentals-.  Mariano Rajoy en culpa les autonomies, i l’altre dia el portaveu adjunt del PP concretava acusant els governs del País Valencià i Catalunya. Però les comunitats autònomes tot just ronden el 19% del deute, que usen bàsicament per mantenir hospitals i escoles. Una altra cosa és que el mateix govern es fabriqui unes previsions de deute a mida (permetent-se més del doble que les comunitats autònomes), i després al·legui que els altres incompleixen. D’això se’n diu jugar amb cartes marcades. El cas és que es demanen enormes sacrificis a administracions com la catalana, quan el gran morós i el gran irresponsable ha estat i és el govern central.

Tercera veritat: es farà pagar als de sempre. L’augment de l’IRPF força la condició de Catalunya a l’asfíxia, perquè la situa al tercer lloc del món pel que fa a pressió sobre la renda, cosa que castiga els que més pateixen aquest impost, les classes mitjanes, professionals i assalariats. Però a més, com vostès saben, aquest increment passa de llarg les arques del govern català i és ingressat íntegrament pel govern espanyol. Això dispara encara més el diferencial de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya.

Tot plegat ens porta a la quarta veritat, la més dolorosa. Durant dècades hem estat pagant les factures del poder espanyol; el treball de catalans, valencians i illencs ha permès construir autovies sense trànsit, trens d’alta velocitat que no portaven passatgers i aeroports on no hi aterrava ningú. Les aportacions catalanes al govern central, tot fent servir xifres publicades pel mateix govern, en teoria destinades a la solidaritat entre els pobles d’Espanya, han acabat doblant les aportacions de la Unió Europea des dels anys vuitanta fins ara. Tot per vertebrar la nació espanyola, se’ns ha dit; per raons polítiques i no pas econòmiques. De manera soterrada s’ha sufragat un autèntic pla Marshall, un dilatat programa de rescat material i foment del nacionalisme espanyol.

La cinquena veritat, els agradi o no sentir-ho, és que aquest programa ideològic no ha millorat els greuges històrics més profunds. Ha perpetrat una injustícia monumental i històrica. Per als donants, naturalment, i també per als receptors: per als primers ha significat un empobriment real, absolut i relatiu, econòmic i social, fins al punt que de vegades el seu llistó econòmic ha acabat per sota dels receptors. I per aquests segons, la indignitat ha estat manifesta, perquè els ha perpetuat en la dependència; i l’enquistament de l’ajut crònic és, com saben tots els que es dediquen a la cooperació, la prova irrefutable del fracàs d’aquest ajut. Una solidaritat forçada, que empobreix els donants i que s’eternitza, no és tal cosa. No és solidaritat, és un fiasco polític… i dels cars. En nom de l’altruisme s’ha construït un monstre, i a sobre, quan el monstre ha entrat en fallida, s’ha culpat els que han hagut de pagar a la força aquest monstre.

Última veritat; les comunitats humanes, quan són explotades, extorquides, injuriades i a més, encara pitjor, incriminades, se n’acaben atipant. I això, senyors, és el que ens ha passat a nosaltres els catalans. Que la força de govern a Catalunya, CiU, ofereixi un pacte ingenu al govern espanyol ens inquieta; ens inquieta que aquest famós pacte fiscal neixi difunt (el meu condol, Sr. Duran i Lleida). Però ens irrita més quan vostès renuncien a les veritats. Quan ignoren la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya, o el fons de competitivitat, que salvarien Catalunya de la fallida, i que a sobre són mesures pactades, acordades, i que per damunt de tot són llei, llei espanyola. Aleshores la indignitat puja un graó i assoleix la indecència. I per arrodonir-ho, ara adverteixen que el govern central, un morós consagrat, haurà de controlar i intervenir aquells que, com Catalunya, li han pagat els capricis tots aquests anys. Quina serà la pròxima mesura? Prohibir-nos d’arribar a casa més tard de les deu? Intervenir l’Angela Merkel?

Sr. Rajoy, Srs del govern, què està passant? No poden posar-hi una mica de sinceritat i de joc net? No poden veure els mals principals allà on han nascut? I mirar de reparar un sistema econòmic desequilibrat, que penalitza els que més treballen i produeixen? Un sistema que ens maltracta, que ens considera menors d’edat, frívols, incompetents, quan de fet estem subvencionant la broma molt per damunt del que ens correspondria? Tant costa admetre la veritat de les coses? Tant costa corregir un model caduc, car i ruïnós? I què volen que diguem nosaltres davant de tot això? Volen que votem unes mesures que són clares desmesures? Volen que insultem la nostra pròpia lucidesa i intel·ligència? D’entrada votarem que no, és clar, però després anirem més enllà, anirem a buscar una sortida per al nostre país.

Fa temps que pensem que només hi ha una sortida per a nosaltres, i amb les seves desmesures ens la indiquen cada cop més clar. Si no volem perdre bous i esquelles en aquest règim injust, n’hem de marxar com abans millor. No per diners, o no només, sinó sobretot per enteresa i per dignitat. Com més impostos ens prenen, més raons ens regalen; com més veritats descobrim, més clar veiem el camí. Gràcies per indicar-nos amb tanta rotunditat i precisió que només tenim un camí, el de la llibertat. El de voler els espanyols com amics i bons veïns, però no pas com a amos. Així que li proposo una darrera cosa, Sr. Rajoy; deixi que els catalans decidim si volem sortir d’aquest sistema. Si és que No, callarem i no molestarem més. Si és que sí, aleshores serem Escòcia, i vostè tindrà el privilegi de poder ser David Cameron. Un conservador de pedigree. Un amic de la democràcia. Accepta el repte?

Advertisements

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Les desmesures de Rajoy

  1. Retroenllaç: Les 6 veritats d’en Alfred Bosch | L'esplai d'en Pep

  2. ana m. gras catarineu ha dit:

    Felicitats Alfred Bosch, això és el que molts catalans espertaven sentir…. però no podem esperar gaire temps!!!!

  3. Robert ha dit:

    Totalment d’acord i afegisc que abans de plantejar una reducció generalitzada del sector públic, caldrà valorar les notables diferències en la dimensió que aquest té en les distintes comunitats autònomes. En aquest enllaç es veu clarament: http://cort.as/1TDj . Exigir major reducció del sector públic en territoris on relativament ja és menor provocarà problemes de provisió de l’estat de benestar.

  4. miguel heimann ha dit:

    ¿ a que esperamos?

  5. Màrius Massallé ha dit:

    Molt completa l’anàlisi que fas, Alfred. Costa entendre com tants catalans no ho volen veure…
    Articles com el teu i actuacions com les que tu fas a Madrid poden ajudar a tants catalanistes que van votar CiU a obrir els ulls, a sortir-se’n del seu autoengany.
    Continua així i no defalleixis, sisplau. Encara que no sempre ens veus, hi ha molta gent que et seguim de prop i et donem suport. Estem amb tu!

  6. Josep Ruiz ha dit:

    Saps que passa Alfred, que aquells que al 2006 varem votar per esquerra ens vareu decepcionar i aquells que al 2010 farts del tripartit hem votat a Ciu també ens sentim enganyats, i aquest discurs de la independencia es un recurs que tampoc ens el creiem, perque els ciutadans honrads no creiem amb vosaltres i al final arrivem a la conclusió certa o no que tots sou iguals i tot i estar d’acord amb el que dius, crec que amb perdó a Catalunya falten “collons” per plantar cara a Madrid i tot plegat fa que la politica cada cop ens importi menys. A nivell personal cada cop estic més convençut que el camí de Catalunya es la independencia, el problema es que crec que el camí avui per avui no es ni Esquerra, ni Ciu, ni Solidaritat, ni Reagrupament, o la sol.lució som tots i feu els partits nacionalistes un front comú per plantar cara a Madrid (cosa que no fareu mai per els interessos partidistes de sempre) o no hi ha res a pel.lar, mentres la societat ja te prou feina amb tirar endavant amb la que està caient.
    Crec que els catalans el que volem i necessitem es veure unitat en aquells que ens
    representen, compromís ferm, respectar i que ens respectin i sobre tot menys paraules i més fets, però amb realismes tangibles .
    ànims.

  7. Comentari a fer? Cap. Difusió a persones que defugen aquestes certeses? Això sí, sens dubte.. Les trobaré fàcilement. Els resultats de les diverses eleccions ho demostra.

  8. J Sanchez Paredes ---------777tres.wordpress.com. ha dit:

    Com tenim de vendre l´idea de Catalunya, Independencia y Républica.? Tant dificils son aquets conceptes per entendre? Per que tots aquells que ens critiquen ho malament que es fa, no s´enganxan a la feina i ho fan ells.? A de venir un altre Juny? Ja estem al Gener.

  9. E.Pascual ha dit:

    Magnific, Alfred! Ja saps que deia l’avi Lluis “a ellos, que son pocos i cobardes” Enmdevant xatoª. Mare i Avia.-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s