La lliçó de les vides més dures

Llibertat, justícia i dignitat. Això és el que m’han respost el Joan, el Rafa i altres expresos que viuen amb el Manel Pousa, capellà i activista del barri de la Trinitat Vella. Només el Joan i el Rafa han volgut que els citéssim i els féssim fotos, però els altres també ho han dit. Estan en procés de reinserció, viuen en un pis amb el Manel, i ho tenen molt clar.

Les seves paraules encara em voltaven pel cap quan he atès els mitjans de comunicació, allà mateix a les portes de la parròquia  de la Trinitat. La pregunta del dia anava sobre unes declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida, el qual havia assegurat que “fer grans proclames com ERC és molt fàcil i immadur”, o que aixecar un cartellet no ens feia avançar i que la força útil era CiU. He contestat aquestes paraules, assegurant que la coalició que liderava jo volia ser útil dient les coses altes i fortes, que les nostres propostes eren molt madurades i que no aniríem a Madrid a fer negocis ni a vendre’ns per un plat de llenties.

Després m’he esplaiat sobre la trobada amb la gent amb qui havia estat parlant, el que m’havien dit, el que jo havia après i escoltat. Però els titulars, lògicament, s’han centrat en la rèplica a Duran i Lleida. I aquest fet, del tot explicable a les portes d’una campanya electoral, m’ha fet reflexionar. Perquè el debat entre candidats potser era el punt més llaminer o el més actual, però el més important era decididament a l’altra banda, a la banda de la gent que porten a la cara les marques aspres de la vida, la gent que saben molt bé què significa tenir llibertat o no tenir-ne, tenir justícia o no tenir-ne.

Jo pensava que els expresidiaris em dirien que el sistema no els ha tractat bé, que han estat expulsats de la societat, i tantes altres queixes previsibles. Però no. M’han dit que apostaven per una justícia severa. Que no discriminés, això sí; però igual per a tothom. Una justícia amb igualtat d’oportunitats, tant per a les persones com per a les comunitats i els països. També m’han insistit que la llibertat era el més important, el fonament de tota esperança. Que condemnar per vida no era admissible. I que si privar de llibertat era molt dur, encara pitjor era el que comportava; el sentir-se prostrat, el no saber exercir ni aprofitar els espais lliures recobrats, el viure sempre acomplexat i sense dignitat. Perquè al capdavall, m’han dit, el que omple o buida una persona és la dignitat.

Llibertat, justícia i dignitat. Mentre els candidats ens llençàvem dards més o menys educats pel cap, aquella gent que penjava d’un fil, el fil de la compassió de persones com el Manel, aquella gent m’estaven donant una lliçó. No sempre trobarem la resposta als debats mediàtics, als despatxos, als hemicicles. De vegades cal anar a furgar al carrer, a les presons, als bancs dels acusats, per entendre què hem de fer. I per ser-vos sincers, a mi el que m’agradaria és tornar al Joan, al Rafa, al Manel i als altres el favor que m’han fet. M’agradaria abraçar-los i dir-los que els seus principis al capdavall són els meus, que lluitaré pel que ells reclamen i el que reclama el país. Que res no és mesquí i que tota hora passada amb ells és una lliçó d’humanitat. M’agradaria donar-los les gràcies.

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La lliçó de les vides més dures

  1. Joaquim Barrera ha dit:

    Caram Alfred, m’ha agradat força la teva reflexió d’avui.

    Salutacions des de Cardedeu!

  2. Quim Pañart ha dit:

    Crec, Alfred, que és ben bé això el que ens demana la societat. Dignificar la política passa, potser, per demostrar que aquesta és útil per als canvis concrets, per a les vides concretes. La dinàmica de les campanyes electorals allunya la gent de la política perquè la mostra com una carrera d’ambicions cap a un poder que no vol més que autoperpetuar-se.
    Gràcies, però, per veure-ho i viure.ho d’aquesta manera. Crec que l’essència del republicanisme deu ser aquesta.

  3. Sílvia MC ha dit:

    ‘el que omple o buida una persona és la dignitat.!’ no oblidar mai!
    Sílvia

  4. Santiac ha dit:

    Explica-li tot això a les families o a les persones que ells van extorquir, robar o assassinar. Els ho pots explicar a les mares del tots els nois i noies que romanen de ben jovenets a la pressó o al cel. No dic que no hi hagi injustícies. Com fill de la Trinitat et puc dir que he vist molta joventut destrossada per les drogues i families senceres plorant la mort prematura de fills i filles amb futur. No sé si s’ho mereixen o no. Estic d’acord a ajudar tot el que es pugui però, qui s’ho mereix, no hauria de sortir mes de la pressó.

  5. Bebel ha dit:

    Molt bé Alfred! Per fi tindrem uns ideals nobles!
    La dignitat de que tots els habitants del nostre pais tinguin les necessitats bàsiques d´acord amb la qualitat de vida del nostre pais, que és molt alta!
    Dignitat és atur zero a tota Catalunya!!!
    Dignitat és vivenda garantida, amb ajuts públics.
    Dignitat seria no utilitzar els recursos alimentaris per a res més que per alimentar als homes del planeta!!!!

  6. nuriacornet ha dit:

    Visca el Pare Manel, ens calen molts com ell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s