Ja fa molts anys que conec el Pare Manel. Ell ha estat sempre una persona compromesa amb la gent, amb la justícia social i sobretot amb aquella gent que té més dificultats. El Pare Manel entén de debò el significat del verb estimar i per aquest motiu sap que la solidaritat és la màxima expressió d’aquest amor a la societat.
Li vaig demanar quins eren els problemes principals que es trobava en la seva tasca social adreçada a nois amb circumstàncies desafavorides, i em va dir: “Cada dia ajudem més gent, però cada dia tenim menys diners”. Tot i així em va assegurar que tirarien endavant, perquè els sobrava més moral que a l‘Alcoià!
En aquests moments tan difícils, personalitats com el pare Manel adquireixen una rellevància molt important. Potser ara podran retallar la sanitat, podran retallar els serveis socials, podran retallar l’ensenyament… però no podran retallar les persones com ell, que planten cara pencant de valent per fer front a les dificultats econòmiques i socials.
Persones com ell que saben que en circumstàncies com les actuals és imprescindible saber anar junts, ajudar-nos, fer pinya i donar el millor de nosaltres mateixos per sortir-nos-en. Allà on facin flaquejar l’Estat del benestar, hem de ser-hi nosaltres. I hem de ser bel·ligerants per mantenir aquells drets que tant van costar d’aconseguir a les generacions que ens ha precedit.
Hem de superar l’individualisme, perquè aquest és un dels mals que ens ha dut a la situació actual: els catalans quan hem anat junts és quan hem aconseguit les nostres fites i és exactament això el que hem de fer. Hem de recuperar la confiança col·lectiva : amb el veí, amb el barri, amb el poble, amb la ciutat i, en definitiva, amb el país. Només si cooperem, guanyarem. I la cohesió social és indispensable si volem guanyar un referèndum o posteriorment gestionar el futur Estat català. De segur que la llibertat vindrà agafada de la mà de la igualtat i de la fraternitat, els valors del republicanisme.
Per això, sempre he volgut tenir a prop bones persones com el Pare Manel, per contagiar-me del seu esperit lluitador per vèncer les injustícies i lluitar per ajudar als més febles. Sempre que puc hi quedo. Dijous passat, vaig acompanyar-lo a fer unes classes de reforç amb nanos amb risc d’exclusió social al barri del Verdum de Barcelona. I aquesta tarda he anat amb ell a Granollers per veure el partit de futbol sala entre el CMX 1904 d’Hostafrancs i el DAE Quatre Camins, un dels equips d’interns amb els quals el Pare Manel col·labora.
Aquests només són alguns exemples de la seva tasca i vull agrair-li que s’hagi adherit a Catalunya Sí, la plataforma de persones independents que acompanyarà ERC i Reagrupament a les eleccions del 20N. Per mi el Pare Manel no és només un amic, és un referent . I a Madrid m’hi enduré bona part dels valors que he après d’ell, així com la lluita i el coratge per estar al costat dels que més ho necessiten.
