El 10A vam aprendre que junts podem arribar lluny

Avui fa 6 mesos que Barcelona, el 10 d’abril, celebrava als seus barris i carrers una consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya. Aquell procés, que alguna gent va titllar d’il·legal, de foc d’encenalls o de més que possible fracàs va acabar essent una autèntica lliçó de mobilització ciutadana a favor del dret de decidir. Vam sorprendre a tothom, també a nosaltres mateixos.

El passat 10 d’abril, més d’un quart de milió de barcelonins van participar en la consulta sobre la independència. I ho vam aconseguir tots sols, amb la feina dels voluntaris i les voluntàries. De fet, vam comptar amb les traves de l’Ajuntament de Barcelona governat pel PSC, que no ens van voler cedir espais municipals per posar-hi les urnes de vot. Malgrat els impediments, els més de 7.000 de voluntaris de Barcelona Decideix vam sortir al carrer i vam recollir fins a 257.645 vots a favor de l’autodeterminació, és a dir, un gens menyspreable 21,37% del cens. No podem oblidar que la consulta era organitzada per voluntaris, que no era vinculant i que la consulta sobre la reforma de la Diagonal, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, no va poder superar el 12% de participació.

Aquell diumenge vam fer història. Hi va haver gent que va votar a favor de la independència, una majoria aclaparadora. Però també hi va haver gent que va votar en contra, fent palès que tot i no estar a favor d’un Estat català volien exercir el seu dret de decidir el futur de Catalunya. Un dret que, malauradament, a dia d’avui ens és negat per l’Estat espanyol.

Arribar a l’èxit de la consulta no va ser una tasca gens fàcil. Vam ser molts els que vam estar treballant més d’un any, buscant complicitats amb entitats i associacions, engrescant voluntaris, recollint vot anticipat, explicant què volíem fer a totes les comunitats lingüístiques de la capital de Catalunya… No vam parar fins aconseguir complicitats de tot tipus per donar a conèixer la consulta. I ens en vam sortir.

Per mi el 10A va ser un punt d’inflexió en la meva vida. És un dels motius que m’han empès a implicar-me en la política. Vaig conèixer molt bona gent, vam aconseguir sumar moltes sensibilitats, vam riure, vam plorar, ens vam emocionar junts. I estic molt orgullós d’haver-hi pogut participar. L’endemà del 10A, amb la ressaca dels resultats, fent balanç, vaig ser conscient que havíem après moltes coses. La més important d’elles és que quan ens posem d’acord i treballem junts amb passió per un objectiu comú: les coses surten bé. Encara ara se’m posa la pell de gallina quan penso el que vam aconseguir. Vam suar la cansalada, però ho vam fer possible.

Penso doncs, que aquest ha de ser l’esperit que ens ha de guiar d’ara fins a la victòria final. Hem d’aconseguir la independència de Catalunya per viure en una societat millor on la justícia social vetlli pel benestar de totes les persones i s’atengui a les demandes dels més necessitats. Per això cal que entre tots fem passes endavant en la consecució del nostre somni. I aquest és l’esperit que portaré amb mi a Madrid.

Anuncis

Quant a alfredbosch

Em dic Alfred Bosch i Pascual i vaig néixer a Barcelona l’any 1961. Doctor en Història. He estat corresponsal de guerra en zones conflictives com el Pròxim Orient, Sri Lanka, Indoxina, Sud-Àfrica, Centre Amèrica, Europa de l’Est… He col·laborat també als mitjans de comunicació de forma regular, per exemple al Diari de Barcelona, l’Avui, el Temps, El Periódico o Catalunya Ràdio. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària. He estat professor en diferents universitats del món: University of Chicago, University of London, University of Ibadan (Nigèria), Hood College (Washington) o la Universitat Pompeu Fabra. Com a novel·lista sóc autor de diversos llibres, com l’Altes Furtiu, la trilogia de 1714 o Les Set Aromes del Món. En la vessant d’assagista m’he centrat en reflexions sobre la realitat africana, així com en el debat sobre Europa i la societat catalana. La meva passió és Barcelona, i ara tinc la sort de ser regidor i president del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El 10A vam aprendre que junts podem arribar lluny

  1. David Palau ha dit:

    Fa sis mesos varem fer un gran pas endavant, però en falten molts. I no podem defallir. que com va dir Lluís Companys, “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres”: http://diccionaricultural.wordpress.com/2011/10/02/lluis-companys-per-catalunya/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s